Ja tenia ganes d’escriure, però m’ha costat trobar el moment, aquests dies no hem parat!
Us faré un resumet de tot:
Ens plantem a Entebbe el dissabte 21 a la nit els tres veterinaris: Jesús, l’Ignasi i jo, carregats d’anestèsics, vacunes, antiparasitaris i tota mena d’equipaments de cirurgia i presa de mostres.
Volíem marxar a Kisoro el més aviat possible per començar a treballar ja amb els animals, però a Kampala ens esperava un altre tipus de feina: el nostre flamant Toyota Prado de segona mà, acabat de comprar pel projecte, necessitava alguns retocs: rodes llises de l’erosió, frens gastats, cucaraches enormes! I també faltava posar un portamaletes al sostre i, es clar, calia posar els logos del Rotary Club (“doner” del cotxe) i la CTPH (Conservation Through Public Health, que és la ONG amb qui treballem).
El cotxe i un llarg etcètera de contractes, inventari de materials i fàrmacs, “working plans” i meetings amb les autoritats locals ens han retingut a Kampala fins dijous, dia en què partim cap a Kisoro després de portar a rentar el cotxe post-fumigat i ple de petits cadàvers. Desgraciadament la neteja ens ha costat l’escatxarrament de la ràdio, per pressumpta inundació.
De totes formes no ens ha sabut greu quedar-nos a Kampala, perquè amb els membres de la CTPH hem estat planificant i treballant molt a gust, i ens hem fet un fart de riure!
Aquests dies he descobert la importància de les formalitats. Quan montes un projecte humanitari a l’estranger és un error pensar que només perquè els portis diners o facis un servei t’han d’obeir i agraïr la teva generositat. És importantíssim anar de la mà d’alguna ONG local que t’orienti, posar-te en contacte amb les autoritats i sempre preguntar què necessiten que facis per ells en comptes d’anar “a salto de mata”. Informar i unir esforços, així la utilitat del projecte, el reconeixement i la col·laboració de la gent es multipliquen.
Aquest matí hem fet treball de camp per primer cop. Un munt de persones curioses, sobretot nens, s’acostaven a portar-nos el seu gos a vacunar i desparasitar, o simplement a mirar.
Un cop tractats, els hem pres mostres de sang i els hi hem col·locat uns collars amb un codi identificatiu. Els amos marxaven tots contents amb el seu gos de collar fosforito :)
També hem tingut temps de castrar un parell de gossos. Tots ens miraven amb els ulls molt oberts, i els ha fet especial gràcia la part en què rasuràvem els mascles xD
Amb l’anestèsia quasi se’ns mor el primer gos que hem operat! Com diu el Jesús: “se n’ha anat i ha tornat” s’ha posat blau blau.... però encara no sé com l’hem aconseguit reanimar i hem quedat la mar de bé... :) fiu!!!! Se’ns mor el primer gos i en hauríem quedat en plan.... estoooo... ya nos íbamos..... anem a buscar unes coses al poble i ara tornem.... xD
Però tot ha anat molt bé i hem tornat súper contents. Aquest és el tercer viatge a Uganda que fa el Jesús i es nota que la gent el coneix, el valora i se l’estima. Aquest any volem estar a l’alçada dels dos anteriors! Anem a per totes!
“Webale nyo!” que significa “gràcies” en Luganda, llengua predominant a Uganda després de l'anglès
PD: Aprofiteu i mireu els blogs relacionats: Aventura africana i Bimbo viatgers, que són del Jesús i l'Ignasi i ells actualitzen molt més sovint que jo!
Petons!!!
