divendres, 27 de gener del 2012

Welcome!

Ja tenia ganes d’escriure, però m’ha costat trobar el moment, aquests dies no hem parat!

Us faré un resumet de tot:

Ens plantem a Entebbe el dissabte 21 a la nit els tres veterinaris: Jesús, l’Ignasi i jo, carregats d’anestèsics, vacunes, antiparasitaris i tota mena d’equipaments de cirurgia i presa de mostres.

Volíem marxar a Kisoro el més aviat possible per començar a treballar ja amb els animals, però a Kampala ens esperava un altre tipus de feina: el nostre flamant Toyota Prado de segona mà, acabat de comprar pel projecte, necessitava alguns retocs: rodes llises de l’erosió, frens gastats, cucaraches enormes! I també faltava posar un portamaletes al sostre i, es clar, calia posar els logos del Rotary Club (“doner” del cotxe) i la CTPH (Conservation Through Public Health, que és la ONG amb qui treballem).

El cotxe i un llarg etcètera de contractes, inventari de materials i fàrmacs, “working plans” i meetings amb les autoritats locals ens han retingut a Kampala fins dijous, dia en què partim cap a Kisoro després de portar a rentar el cotxe post-fumigat i ple de petits cadàvers. Desgraciadament la neteja ens ha costat l’escatxarrament de la ràdio, per pressumpta inundació.

De totes formes no ens ha sabut greu quedar-nos a Kampala, perquè amb els membres de la CTPH hem estat planificant i treballant molt a gust, i ens hem fet un fart de riure!

Aquests dies he descobert la importància de les formalitats. Quan montes un projecte humanitari a l’estranger és un error pensar que només perquè els portis diners o facis un servei t’han d’obeir i agraïr la teva generositat. És importantíssim anar de la mà d’alguna ONG local que t’orienti, posar-te en contacte amb les autoritats i sempre preguntar què necessiten que facis per ells en comptes d’anar “a salto de mata”. Informar i unir esforços, així la utilitat del projecte, el reconeixement i la col·laboració de la gent es multipliquen.

Aquest matí hem fet treball de camp per primer cop. Un munt de persones curioses, sobretot nens, s’acostaven a portar-nos el seu gos a vacunar i desparasitar, o simplement a mirar.

Un cop tractats, els hem pres mostres de sang i els hi hem col·locat uns collars amb un codi identificatiu. Els amos marxaven tots contents amb el seu gos de collar fosforito :)

També hem tingut temps de castrar un parell de gossos. Tots ens miraven amb els ulls molt oberts, i els ha fet especial gràcia la part en què rasuràvem els mascles xD

Amb l’anestèsia quasi se’ns mor el primer gos que hem operat! Com diu el Jesús: “se n’ha anat i ha tornat” s’ha posat blau blau.... però encara no sé com l’hem aconseguit reanimar i hem quedat la mar de bé... :) fiu!!!! Se’ns mor el primer gos i en hauríem quedat en plan.... estoooo... ya nos íbamos..... anem a buscar unes coses al poble i ara tornem.... xD

Però tot ha anat molt bé i hem tornat súper contents. Aquest és el tercer viatge a Uganda que fa el Jesús i es nota que la gent el coneix, el valora i se l’estima. Aquest any volem estar a l’alçada dels dos anteriors! Anem a per totes!

“Webale nyo!” que significa “gràcies” en Luganda, llengua predominant a Uganda després de l'anglès

PD: Aprofiteu i mireu els blogs relacionats: Aventura africana i Bimbo viatgers, que són del Jesús i l'Ignasi i ells actualitzen molt més sovint que jo!

Petons!!!


















































dilluns, 16 de gener del 2012

Sempre m’ha agradat viatjar. Crec que tots els viatges tenen el seu encant, o si més no, alguna lliçó per donar-nos, que d’ altra forma no hauríem après mai.
Alguna cosa tenen els viatges que m’encanta: aguditzen els sentits i baixen la guàrdia... ens fan totalment impressionables. Són una via directa a la nostra intimitat més fràgil i, com diuen els experts, allò que ens mou és allò que recordem; els sentiments i l’aprenentatge estan directament connectats.
El proper viatge que faré és un dels que amb més il·lusió he esperat: Uganda i República Democràtica del Congo, hi aniré com a veterinària “ajudant” en un petit projecte de cooperació en l’àmbit de salut i protecció animal.
Fins al dia d’avui, he tingut la sort de poder fer un Erasmus a Pisa, una estada d’uns mesos de pràctiques a Sevilla, i he pogut visitar el Camerún amb la ONG de Setem, però mai havia viatjat a un lloc tant diferent per dedicar-me a allò que m’agrada i pel que he estudiat. És emocionant. Amb la mà de feina que he tingut últimament, encara no he pogut mentalitzar-me que marxo d’aquí a pocs dies. El dia 21 de Gener comença l’aventura! No me n’adonaré i ja seré a l’avió, amb tot el que havia de fer ja fet, com sempre, miraculosament. El viatge durarà 5 setmanes, això donarà per molt! Per això he fet aquest blog, per recollir els meus pensaments, penjar algunes fotos i que pugueu seguir des de casa el que anem fent al llarg d’aquest dies.


Espero que us agradi!