divendres, 27 de gener del 2012

Welcome!

Ja tenia ganes d’escriure, però m’ha costat trobar el moment, aquests dies no hem parat!

Us faré un resumet de tot:

Ens plantem a Entebbe el dissabte 21 a la nit els tres veterinaris: Jesús, l’Ignasi i jo, carregats d’anestèsics, vacunes, antiparasitaris i tota mena d’equipaments de cirurgia i presa de mostres.

Volíem marxar a Kisoro el més aviat possible per començar a treballar ja amb els animals, però a Kampala ens esperava un altre tipus de feina: el nostre flamant Toyota Prado de segona mà, acabat de comprar pel projecte, necessitava alguns retocs: rodes llises de l’erosió, frens gastats, cucaraches enormes! I també faltava posar un portamaletes al sostre i, es clar, calia posar els logos del Rotary Club (“doner” del cotxe) i la CTPH (Conservation Through Public Health, que és la ONG amb qui treballem).

El cotxe i un llarg etcètera de contractes, inventari de materials i fàrmacs, “working plans” i meetings amb les autoritats locals ens han retingut a Kampala fins dijous, dia en què partim cap a Kisoro després de portar a rentar el cotxe post-fumigat i ple de petits cadàvers. Desgraciadament la neteja ens ha costat l’escatxarrament de la ràdio, per pressumpta inundació.

De totes formes no ens ha sabut greu quedar-nos a Kampala, perquè amb els membres de la CTPH hem estat planificant i treballant molt a gust, i ens hem fet un fart de riure!

Aquests dies he descobert la importància de les formalitats. Quan montes un projecte humanitari a l’estranger és un error pensar que només perquè els portis diners o facis un servei t’han d’obeir i agraïr la teva generositat. És importantíssim anar de la mà d’alguna ONG local que t’orienti, posar-te en contacte amb les autoritats i sempre preguntar què necessiten que facis per ells en comptes d’anar “a salto de mata”. Informar i unir esforços, així la utilitat del projecte, el reconeixement i la col·laboració de la gent es multipliquen.

Aquest matí hem fet treball de camp per primer cop. Un munt de persones curioses, sobretot nens, s’acostaven a portar-nos el seu gos a vacunar i desparasitar, o simplement a mirar.

Un cop tractats, els hem pres mostres de sang i els hi hem col·locat uns collars amb un codi identificatiu. Els amos marxaven tots contents amb el seu gos de collar fosforito :)

També hem tingut temps de castrar un parell de gossos. Tots ens miraven amb els ulls molt oberts, i els ha fet especial gràcia la part en què rasuràvem els mascles xD

Amb l’anestèsia quasi se’ns mor el primer gos que hem operat! Com diu el Jesús: “se n’ha anat i ha tornat” s’ha posat blau blau.... però encara no sé com l’hem aconseguit reanimar i hem quedat la mar de bé... :) fiu!!!! Se’ns mor el primer gos i en hauríem quedat en plan.... estoooo... ya nos íbamos..... anem a buscar unes coses al poble i ara tornem.... xD

Però tot ha anat molt bé i hem tornat súper contents. Aquest és el tercer viatge a Uganda que fa el Jesús i es nota que la gent el coneix, el valora i se l’estima. Aquest any volem estar a l’alçada dels dos anteriors! Anem a per totes!

“Webale nyo!” que significa “gràcies” en Luganda, llengua predominant a Uganda després de l'anglès

PD: Aprofiteu i mireu els blogs relacionats: Aventura africana i Bimbo viatgers, que són del Jesús i l'Ignasi i ells actualitzen molt més sovint que jo!

Petons!!!


















































4 comentaris:

  1. maquíssima! et veig entusiasmada! disfruta!!

    petons i records! muaaaa~

    ResponElimina
  2. como te lo montas canija!!! que fotos más guapas, se nota que lo estás pasando muy bien!! pues nada chica a aprender mucho que eso es lo tuyo. Muchos besos desde tu segunda casa ;) Petons encantoooooooo!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Mariaaaa!!! com estàs?!! Com han anat aquestes dues semanes, segur que has après molt! Ja ens explicaràs quan tornis! disfruta els dies que et queden!!! Petons des de Valls!! T'estimem!!!!!!

    ResponElimina